dilluns, 18 de juliol de 2011

La ixideta de avui

Bueno xics , àreix que la temporada de bici va calmant, ara venen  festes per tots els pobles i estara dificil ajuntarmos , jo per la meua part i trobe que tots els Ondareros fins Agost res de res de ixir diumenge . Ara que estava agafant la forma!!!! jejeje No em faltat cap diumenge i trobe que ara toca agafar algun mig petet que altre i donarli vacances a la bici que tambe seu a guanyat!!!.
Avui erem al prado per fer la ruta de despedida fins agost : Joanfe, Pepe, Toni, Vicent, Pons , German , Ximo i jo , al final esperant a uns i altres ens em ajuntat amb els de Ondara a Pinyo i ahi que ens em anat tots junts  a fer Marquesa i riu de Gata , de cami ixint de Ondara ens em trobat a tres xics de Denia que tambe an vingut i al final erem vora 20 tios en bici, mare pareixia el tour el dia de plateau  de baille , a estat  xulo anar tants tios junts!!! al final despres de fer la marquesa i cuasi arribant al riu de Gata Pepe a sentit com la roda de darrere ballava i al final  taxannnnnnn triangle traser partit!!!! ale de aci xano xano pep i jo a ca Corder a esmorsar i la resta a acabar el rui de Gata i esmorsar tambe , al final i despres de la gran esmorsada de fi de temporada en decidit , Ximo , Vicent , el xic de Benidoleig i jo anar a fer el fi de festa fent el bucle de Jesus Pobre, Bueno xics , FALTA CONFIRMAR LA FETXA DE LA NOCTURNA QUE SERA EN AGOST!!!

Ens veiuem prontet.

Que fara la senda del Helicoptero sense vorem durant dos setmanes????? Pobreta , pobreta.....

diumenge, 10 de juliol de 2011

Cronica del finde de la Soletat patrona D´Ondara!!!






Hello xics , aci deixe la cronica del finde , a falta de dema que al ser festiu algun ixiran , jo no.
Divendres: erem Vicent, Pepe i jo ferem el bucle Jesus Pobre- Helicoptero i a casa prontet.

Dissabte : el dia de la confusio, al final degut a un malentes amb Joanfe , ausensies justificades i NO justificades ,  sols erem German i jo i SORPRESA!!!! sabeu quina ruta varem fer???? ho deixem a la vostra  imaginacio pero es molt , molt molt facillllllll , va una pista : a mi m´agrada molt i vaig sempre que ixc sol,   hoooooooo que faciiiilllllll jajajajaja.

Diumenge : Erem Pepe, German  i Jo i ferem el col du Parfum amb bici al coll inclos i de aci a fer poble fantasma i per la marineta i via del tren cap a casa a les 11.

Si el dilluns algu ix que pose algo!!!!! bo xics que la nana plora!!!!! dewwwwww

dimarts, 5 de juliol de 2011

FONT DEL GEL-MACGYVER (by pons)















Ja que els nostres dos cronistes oficials no van acudir a l'eixida del diumenge per motius ben diferents (Joanfe fent triatlones i posant-se com un bou i Paco que ha sigut pare este finde) m'ha tocat a mi per elecció popular.

A les 7,30 en punt estaven en el Bar Prado Jose, José Luis, Toni, Solano i Ximo. Un servidor va arribar deu minuts tart.

Es decidix fer la ruta de la Font del Gel ja que era la que menys podia castigar el dolorit braç de José Luis.

A pesar de no eixir el sol, la pujada a la Font del Gel es va fer amb un calor sofocador ja que no feia pràcticament res d'aire. Sobre les 9,30 arribem al nostre destí on després de refrescar-nos i esmorzar en el bar-rita afrontem el descens dels ja arxiconeguts tobogans de la Font del Gel, uns amb més empenta que altres.

Després de reagrupament ens dirigim cap a la senda de la muralla de Fontilles la qual després de la disputa de l'Open de la Vall de Laguar estava molt neta i ràpida.

En eixe punt José Luis nota que la roda posterior perd aire pel que parem i comprovem que ha punxat. Després d'unflar la roda continuem esperant que el liquide tubeless selle la punxada però açò no ocorre ja que té una bona raja en el lateral de la coberta.

No queda una altra opció que posar una camara per a continuar però qual és la nostra sorpresa quan descobrim que els que portem camara anem amb vàlvula grossa i els que porten rodes de vàlvula fina han eixit de casa amb una mà davant i una altra darrere (cosa molt de moda últimament).

Justament José Luis que sempre va carregat fins dalt amb tots els pertrexos inimaginables per a donar-nos cobertura tècnica en les nostres avaries eixe dia no havia agafat la motxilla.

En eixe moment és quan ix el macgyver que cada un porta dins.

En un primer moment s'intenta posar un parxe per la part externa de la coberta la qual cosa no dóna resultat. Després d'aconseguir un metxero d'un amable agricultor de la zona Solano intenta sellar la raja amb unes metxes que portava però tampoc sella la fuga.

En això que veiem una vella coberta tirada en el lateral del camí i després d'esmolar unes pedres aconseguim tallar-la en tires per a poder embolicar la coberta amb ella i amb brides subjectar-la (que manetes està fet el Solano). Li donem aire a la roda i després de comprovar que no perdia iniciem el camí de volta ja per asfalt i amb precaució.

Perdoneu el tocho però és que no es comptar les coses amb menys paraules.

Au,