diumenge, 28 d’octubre de 2012

Senda Pantano-Font del Gel

Hola Xics!!! cuant de temps sense fer una cronica!!! entre ordinador infectat i altres coses ja feia temps que no ho feia.
Be avui erem Jose Luis , Ximo i jo despres de moltes setmanes ixint sol per fi tenia companyia!! com esteu tots liats amb curses, triatlons , flaques i altres temes no coicidim , jo molt content de anar un mati de mtb amb jose Luis que feia molt que no el veia i amb Ximo.
A les 8 al prado , cafe iiiiiii JODER QUE FRED!!! cagant hosties en anat a casa a posarmos el equipo d´hivern jajaja  xano xano i amb molt de vent amb contra em arribat al llit del riu Girona a Orba . la idea era fer la senda del pantano que feren a la cursa d´orba i esta no a defraudat , molt xula i rapida , de aci a ixir a Fontilles i fer Font del Gel , baixada ( estos dos com a locos) i  la tornada a segut per la nova senda per avall i aci a molat mes ja xano xano sense pedalar per camins a casa.

Un bon matinet de mtb amb molt bona companyia.

Ale reis .

Anavem tant desvanits per la senda nova( no es nova pero esta netetjada per el pas de la cursa) que no hem fet cap foto!!

dimecres, 10 d’octubre de 2012

LA LLACUNA DE CASTELLS (BY VICENT)

Ruta, ruta de locura i vertìgen.
El dia 9 d'octubre quedarà grabat a la ment de molts de nosaltres per la ruta realitzada el dimarts.
La idea va passar pel cap del nostre guia, José Vicente Pons, una vesprada de finals de setembre.
Aquella locura, era pujar la llacuna de castells i fer part del circiut de la btt de castells, uns 30 i poquets km.
La idea va fructuar,i a la seu estavem Pons, Culito, Ricardo, Ximo i Ribes, al voltant de les 7:30. Ens ho preniem a risa, la ruta  no seria tant com diuen, jajajajajajaja. Aparquem esl cotxes a Benigembla, no siga que fem tants km, i cap a Castells per carretera. Aleshores comencen les risetes jijiji,jajajaja, jujujuju. De sobte el nostre guia, anomena que hi ha que girar a l'esquerra a buscar una pista al costat de la carretera, i comencem a pujar i pujar i pujar i pujar i pujar. Els escrotos dels ciclistes comencen a adormir-se, Joanfe l'abrasit el perdem de vista, pq ell no sap anar espaiet jajajaja. Vistes molt xules, però portem 1 hora pujant i sosl hem fet 6 km. Al castellet, Joanfe , té el detall d'esperar-nos, i mira que be, comença la baixaeta per pista. 

És hora de que els comentaris donen pas a: tot açò era..., no era per a tant, és dura però....,. Es fan les 10 i era hora d'esmorzar, baix d'un arbre, peguem un mosset.
Pons comemnta de fer ara la ruta de la btt de Castells, i és hora que la nostra cenicienta del grup (Ribes), ens abandona. El ritme, de sobte , torna a la tranquil.litat i xini xano cap a Castells. Sols queden 2 rampes i prou. Una bona merda, encara faltava pujar fins 1100 metres d'altura. La mare que ho va parir, quina manera de patir, les rampes interminables i inciclables, per eixò vam baixar de la bici i peu a terra. Torna de nou la calma al grup amb una baixada, però de nou, com no, la última rampa, les cames tremolant, Ximo sense contar cap xiste, preguntant al ruta si s'havia enganyatbde ruta, era inhumà, el pantà a la nostra esquerra, tots suats, tots patint com a perrossssss.
Cap a les 12, després d'haver estat dalt la bici 4 hores, de les quals 3:45, pujant, donem per finalitzada la ruta, deixant de fer una trialera que baixa fins Castells.
Ara ja podem contar que hem fet la Llacuna, la ruta més dura que hi ha pel nostre terme, i com no, cervessot a Benigembla per celebrar l'eixida ,amb més pujades i més dura que hem fet mai.