dilluns, 19 de maig de 2014

Ruta Castells (by Pons)

Sobre les 7,40 del matí iniciem la marxa des de Benigembla disposats a afrontar una de les rutes més dures que hi ha per la zona. Després d'uns 4-5 km de pujada per carretera direcció Castell de Castells arribem a l'encreuament per a desviar-nos a l'esquerra per a fer front el primer colós del dia, “La llacuna de Castells”.
Es tracta d'una pujada d'uns 5 km per pista forestal molt trencada que requerix d'un gran esforç tant per la pendent com pel  trencat del terreny que t'obliga a fer un gran esforç per a poder mantindre't damunt de la bici. Una vegada arribats a la part més alta (850 m.) iniciem un tram de puja-baixa fins a finalment després d'una curta baixada arribar a la carretera de Castells a Tàrbena.
Després de creuar la carretera iniciem la segona pujada del dia que ens va a portar a la part més alta de la ruta (1.097 m). Esta pujada es fa per pista amb molt bon ferm i amb les parts de més pendent formigonades. Una vegada dalt del tot per pistes molt ràpides buscarem les ruïnes del Castellet les quals no arribem a veure ja que, per a estalviar-nos un bon tram de trepig (hi ha un parell de trams prou llargs on és pràcticament impossible fer-los pujats en la bici), a l'altura de l'encreuament que baixa a Guadalest agafem una pista a la dreta que farà que en uns 3 km. connectem amb la baixada que ens deixa en la carretera de Castells a Famorca.
Remuntem la carretera direcció Famorca durant aproximadament 1 km. I de seguida ix a mà dreta una senda molt divertida i amb algun tram tècnic que ens va a portar fins a Castell de Castells (no s'arriba a entrar en el nucli urbà). A partir d'ací s'inicia sens dubte la pujada més dura de tot el dia, la pujada a la serra d'Alfaro. Primer per asfalt i després per formigó anem pujant com bonament es pot les duríssimes rampes que en algun tram poden arribar prop del 20 % de pendent. Una vegada arribem al que creiem és la part més alta de la pujada iniciem per pista un parell de km. direcció Castells fins que un creuament a l'esquerra ens depara l'últim tram de pujada, primer per formigó i després per pista molt trencada que unit al cansament acumulat fa que este tram siga tot un suplici. Això sí, les vistes des de dalt del barranc de Malafí i totes les serres confrontants són precioses.
Després d'este tram tan dur arribem a la part més alta (965 m.) i iniciem la baixada fins al corral dels Penyetes. La baixada per pista és molt tècnica, amb molta pedra solta i molta grava el que unit al pendent farà que tingues fer autèntics malabarismes damunt de la bici per a no tindre que fer-la caminant. Una vegada baix gir a la dreta direcció el barranc de Malafí i en quant ens adonem es desvia a l'esquerra per a tornar a pujar sense a penes haver tingut un respir. Esta zona de pujada en direcció a la Vall d'Alcalá ja no és tan dura i la zona és molt més bonica, amb molta vegetació, molt d'arbratge amb carrasques i es passa pel Mas de Capaimona. Una vegada dalt descens ràpid per pista que ens portarà a la població de Vall d'Alcalá i a buscar la plaça del poble on està la Font d'al-azraq de la qual ens aprovisionem d'aigua ja que des de l'eixida des de Benigembla no havíem pogut reposar i les reserves ja estaven molt justes. Eixim de la Vall d'Alcalá per camins rurals a buscar la població de Beniaya on als pocs metres ix a mà dreta una pista forestal que ens va a portar a fer l'última pujada del dia. Es tracta d'una pista que comença amb un pendent mitja però que a poc a poc va agafant desnivell i amb les cames ja molt cansades perquè lo que la part final es fa molt pesada. Al final baixada ràpida que ens porta a la població de Facheca on agafem la carretera comarcal que a través de les poblacions de Facheca, Famorca i Castells ens deixa en Benigembla passades les 15,30 de la vesprada.

Sens dubte una etapa de les etapes més dura que hem realitzat amb quasi 85 km i uns 3.000 m. de desnivell acumulat.