Tot va començar un dia que German i jo vam anar a fer la arxifamosa ruta de l'olivera per Jesus Pobre . Cert individu d'aquest blog es queixa que es feien rutes molt planes i que ja no es feia res de muntanya.
Doncs dit i fet , per aquest cap de setmana vam decidir fer una mica de muntanya i una mica de desnivell. Teníem de buscar una ruta que superés el desnivell acumulat de l'olivera i hagueren trialeres perquè Ximo pogués gaudir, així que res millor que pujar a les antenes del repetidor de Pego i baixar per les seves llargues i complicades sendes.
Així que el dissabte 14 estàvem al Baret del Bus un servidor acompanyat de Ricardo, Victor Soldevila i el susdit individu que, tot i tenir carrera al dia següent, es va presentar a la cita.
L'aproximació a Pego la vam fer tranquil·lament per Pilarets i un cop al poble a través del calvari iniciem la pujada a les antenes. La pujada pel calvari es va fer molt dura ja que en ser la més curta i més directa també és la que més desnivell acumula i les pendents són de aupa i es pateix molt. Cadascú va posar el seu ritme i xano xano en un tres i no res estàvem al Camp de Tir on ens reagrupem, descansem i des d'aquí una altra bona estirada i ja no parar fins arribar al dalt de tot.
En arribar ens trobem que la boira ho cobria tot ( les antenes no les vam veure fins pràcticament estar a sobre d'elles ) i el fred i la humitat va fer que el esmorzar al bar - rita fora ràpid.
Breu descens per asfalt fins a desviar-nos i anar a la trobada de la primera i més llarga baixada del dia que ens deixava als peus del Castell de Benirrama . La senda de baixada estava molt deteriorada per les pluges i amb la boira i humitat que havia estava tota mullada el que feia que no poguéssim baixar molt ràpid a excepció de Ximo que es trobava en la seva salsa i amb la seva doble de 26 ens va donar un bon repàs a les rígides de 29 (a la pujada no va ocórrer el mateix). L'únic contratemps del dia el va tindre Ricardo en aquest tram de baixada on després de diversos intents va aconseguir sortir per dalt del manillar, per sort sense conseqüències.
Després d'aquesta primera senda enllacem diverses més de diferents dificultats que ens va fer ralentizar bastant el ritme ja que en diversos trams vam haver de fer empugin - bici. En arribar a la Atzúvia enllacem amb Pego per camins rurals per a posteriorment pel carril bici dirigir-nos als nostres llocs de destí.
En resum, ruta molt dura per la pujada, trialeres de diferents dificultats i el més important, bona companyia i Ximo que diu que ja no es queixarà més que no fem rutes de muntanya.
