dilluns, 19 de maig de 2014

Ruta Castells (by Pons)

Sobre les 7,40 del matí iniciem la marxa des de Benigembla disposats a afrontar una de les rutes més dures que hi ha per la zona. Després d'uns 4-5 km de pujada per carretera direcció Castell de Castells arribem a l'encreuament per a desviar-nos a l'esquerra per a fer front el primer colós del dia, “La llacuna de Castells”.
Es tracta d'una pujada d'uns 5 km per pista forestal molt trencada que requerix d'un gran esforç tant per la pendent com pel  trencat del terreny que t'obliga a fer un gran esforç per a poder mantindre't damunt de la bici. Una vegada arribats a la part més alta (850 m.) iniciem un tram de puja-baixa fins a finalment després d'una curta baixada arribar a la carretera de Castells a Tàrbena.
Després de creuar la carretera iniciem la segona pujada del dia que ens va a portar a la part més alta de la ruta (1.097 m). Esta pujada es fa per pista amb molt bon ferm i amb les parts de més pendent formigonades. Una vegada dalt del tot per pistes molt ràpides buscarem les ruïnes del Castellet les quals no arribem a veure ja que, per a estalviar-nos un bon tram de trepig (hi ha un parell de trams prou llargs on és pràcticament impossible fer-los pujats en la bici), a l'altura de l'encreuament que baixa a Guadalest agafem una pista a la dreta que farà que en uns 3 km. connectem amb la baixada que ens deixa en la carretera de Castells a Famorca.
Remuntem la carretera direcció Famorca durant aproximadament 1 km. I de seguida ix a mà dreta una senda molt divertida i amb algun tram tècnic que ens va a portar fins a Castell de Castells (no s'arriba a entrar en el nucli urbà). A partir d'ací s'inicia sens dubte la pujada més dura de tot el dia, la pujada a la serra d'Alfaro. Primer per asfalt i després per formigó anem pujant com bonament es pot les duríssimes rampes que en algun tram poden arribar prop del 20 % de pendent. Una vegada arribem al que creiem és la part més alta de la pujada iniciem per pista un parell de km. direcció Castells fins que un creuament a l'esquerra ens depara l'últim tram de pujada, primer per formigó i després per pista molt trencada que unit al cansament acumulat fa que este tram siga tot un suplici. Això sí, les vistes des de dalt del barranc de Malafí i totes les serres confrontants són precioses.
Després d'este tram tan dur arribem a la part més alta (965 m.) i iniciem la baixada fins al corral dels Penyetes. La baixada per pista és molt tècnica, amb molta pedra solta i molta grava el que unit al pendent farà que tingues fer autèntics malabarismes damunt de la bici per a no tindre que fer-la caminant. Una vegada baix gir a la dreta direcció el barranc de Malafí i en quant ens adonem es desvia a l'esquerra per a tornar a pujar sense a penes haver tingut un respir. Esta zona de pujada en direcció a la Vall d'Alcalá ja no és tan dura i la zona és molt més bonica, amb molta vegetació, molt d'arbratge amb carrasques i es passa pel Mas de Capaimona. Una vegada dalt descens ràpid per pista que ens portarà a la població de Vall d'Alcalá i a buscar la plaça del poble on està la Font d'al-azraq de la qual ens aprovisionem d'aigua ja que des de l'eixida des de Benigembla no havíem pogut reposar i les reserves ja estaven molt justes. Eixim de la Vall d'Alcalá per camins rurals a buscar la població de Beniaya on als pocs metres ix a mà dreta una pista forestal que ens va a portar a fer l'última pujada del dia. Es tracta d'una pista que comença amb un pendent mitja però que a poc a poc va agafant desnivell i amb les cames ja molt cansades perquè lo que la part final es fa molt pesada. Al final baixada ràpida que ens porta a la població de Facheca on agafem la carretera comarcal que a través de les poblacions de Facheca, Famorca i Castells ens deixa en Benigembla passades les 15,30 de la vesprada.

Sens dubte una etapa de les etapes més dura que hem realitzat amb quasi 85 km i uns 3.000 m. de desnivell acumulat.






dimecres, 18 de desembre de 2013

LES ANTENES DE PEGO (by Pons)


Tot va començar un dia que German i jo vam anar a fer la arxifamosa ruta de l'olivera per Jesus Pobre . Cert individu d'aquest blog es queixa que es feien rutes molt planes i que ja no es feia res de muntanya.


Doncs dit i fet , per aquest cap de setmana vam decidir fer una mica de muntanya i una mica de desnivell. Teníem de buscar una ruta que superés el desnivell acumulat de l'olivera i hagueren trialeres perquè Ximo pogués gaudir, així que res millor que pujar a les antenes del repetidor de Pego i baixar per les seves llargues i complicades sendes.


Així que el dissabte 14 estàvem al Baret del Bus un servidor acompanyat de Ricardo, Victor Soldevila i el susdit individu que, tot i tenir carrera al dia següent, es va presentar a la cita.

L'aproximació a Pego la vam fer tranquil·lament per Pilarets i un cop al poble a través del calvari iniciem la pujada a les antenes. La pujada pel calvari es va fer molt dura ja que en ser la més curta i més directa també és la que més desnivell acumula i les pendents són de aupa i es pateix molt. Cadascú va posar el seu ritme i xano xano en un tres i no res estàvem al Camp de Tir on ens reagrupem, descansem i des d'aquí una altra bona estirada i ja no parar fins arribar al dalt de tot.

En arribar ens trobem que la boira ho cobria tot ( les antenes no les vam veure fins pràcticament estar a sobre d'elles ) i el fred i la humitat va fer que el esmorzar al bar - rita fora ràpid.

Breu descens per asfalt fins a desviar-nos i anar a la trobada de la primera i més llarga baixada del dia que ens deixava als peus del Castell de Benirrama . La senda de baixada estava molt deteriorada per les pluges i amb la boira i humitat que havia estava tota mullada el que feia que no poguéssim baixar molt ràpid a excepció de Ximo que es trobava en la seva salsa i amb la seva doble de 26 ens va donar un bon repàs a les rígides de 29 (a la pujada no va ocórrer el mateix). L'únic contratemps del dia el va tindre Ricardo en aquest tram de baixada on després de diversos intents va aconseguir sortir per  dalt del manillar, per sort sense conseqüències.

Després d'aquesta primera senda enllacem diverses més de diferents dificultats que ens va fer ralentizar bastant el ritme ja que en diversos trams vam haver de fer empugin - bici. En arribar a la Atzúvia enllacem amb Pego per camins rurals per a posteriorment pel carril bici dirigir-nos als nostres llocs de destí.

En resum, ruta molt dura per la pujada, trialeres de diferents dificultats i el més important, bona companyia i Ximo que diu que ja no es queixarà més que no fem rutes de muntanya.












dimecres, 6 de novembre de 2013

Albacete --La Font De La Figuera BY Jose La Font

El pasat 26 d'octubre, el meu germa i el seu grup de btt van organitzar una ruta amb bici entre Albacete i La Font seguint el cami de Santiago.Van ser 115 km que no siguent durs, son un grapat de km.
Ja que no em va acompanyar ningun integrant de eixaeslamarxabtt, alla que vaig anar jo. Cuan va sonar el despertador a les 4:50 vaig pensar: Senyor, per que em clave en éstos fregaos!!!! A les 5:30 ja estavem dalt dels cotxes i vam aplegar a les 6:40 a Albacete. Avans de pujar a la bike ens vam fer la foto de rigor amb companyia de una estatua que representa un navaixero albaceteño. A les 6:50 ja estavem dalt de la bici i cap a La Font 23 bikers, tots amb llums (feiem una bona estampa), vam eixir de la capital manchega per els camins en direcció a Chinchilla que estava en el km 18. Fins a este poble no puc contar molt perque era de nit. En Chinchilla vam parar a menjar un poc i beure un poc de isostar (vi blanc). Continuarem el cami, ens cam trobar un fum de finques plenes de ovelles i gosos que ens perseguien. Vam pasar per Hoya Gonzalo, aon hi ha una creu que indica que estem a 1000 km de Santiago de Compostela. Entre camins,algun que altre moli (no eren els de don Quijote, eren per a producir llum) i dos punxaes del mateix biker vam aplegar a Higueruela. Eran el punt mes alt de la ruta, portavem 47 km de "falso llano". Habiem eixit en 700 mts i estavem ha 1000 mts d altura. Vam menjar altra volta i continuarem, ara ja anavem sempre picant cap avall i es notava. Despres de dos punxaes mes vam aplegar a Almansa, portavem 87 km i alrededor de 6 hores i les cames ja començaven a notarse fluixetes. Fins a este punt vam anar amb una boira que pareixia que estiguera ploguent. Vaig afontar el ultim tram dosificant les poquetes forces que em quedavem i a falta de 8 km em va agarrar "el hombre del mazo" i pensava que no aplegava. Els ultims 2 km no se com els vaig poder fer per que estava amb les ultimes, veia La Font ahi i no aplegava, pero heu vaig aconseguir.
Esta ruta la vaig agafar com un repte personal per que no habia fet cap ruta tan llarga, van ser 115km amb 7:30 hores, 6:10 hores peladejant. Va ser una experiencia molt bona.
Al final vam fer un bon dinar de germanor i una bona siesta. Destacar que sols vam fer uns 15 km d asfalt.
Anyadir que als de eixaeslamarxabtt ens esperen en La Font per a fer alguna ruteta o el proxim any fer un altre tram del cami de Santiago.





dimecres, 25 de setembre de 2013

Eixida nocturna 20 de setembre 2013

El divendres passat ens vam ajuntar 9 desqueferats, Pons, Germán, José Luis, José (La Font), Raul, Jan, Rafa, Josemi i Ximo, a pegar una volteta de nit en les bicicletes. Problemetes d'última hora ens van retrasar un poc, com ara una llum que no encen, una roda que es buida i un eix que s'havia trencat i estava tornant del mecànic.
Una vegada tot arreglat tirem cap al Siguili, si de dia és divertit de pujar de nit i sense llum ja és l'ostra! Baixem per la trialera "nova", alguns se la saben ja amb els ulls tancats, i per caminals busquem la Vall de Laguar.

"Uy perdona que per ací no és"
"Ayy per ací tampoc"
"Toca toca, anemon a sopar a Orba i després ja anirem a la Font del Gel"
Dit i fet, soparet a la plaça del poble amenitzat per un furgona que anunciava nosequé amb música del tractor amarillo.
En acabar de sopar, ara sí que sí, pugem a la Font del Gel, i baixem pels tobogans mentre sentim el udolar dels mussols i/o les òlibes, sols faltava Harry Potter per a pareixer un bosc encantat.
Una vegada baix Rafa ens deleita amb una demostració pràctica de com pots pegar-te-la derrapant la roda de davant en la grava, afortunadament sols es fa una raspaeta. Ja d'ahí mig per asfalt mig per camins tornem a Ondara doncs la conillera ens va semblar que millor un altre dia.

RUTA















dimarts, 2 de juliol de 2013

Ruta de festa

Per acabar el mes de juny vam eixir Paco i jo, la resta estarien resacosos per les festes del Crist, i vam pegar una volteta curteta però amb prou pujades.

Pujarem al Siguili un parell de vegades. Primer, per a continuar amb la festa, anarem a l'Anem ¿Quééé? Són les 8:30 i ja està tancat? Tancat tan prompte? Ahh que està tancat de ja fa anys!!! Vaja, el temps no passa debades... Vam baixar fins el cementeri de Benidoleig i vam tornar a pujar per asfalt per a fer esta vegada la senda "nova".
Com la cosa quedava curteta en compte de tornar a casa pel camí directe vam passar per Orba i la Retoria. Total 30 i pico Km amb un desnivell acumulat d'uns 600 i pico metres segons l'Endomondo.

Va ser una eixida entretinguda en la que se'ns van creuar un fum de conillets per sort anem recuperant l'equilibri dalt la bici, poc a poc.

A vore si la gent va animant-se i fem alguna ruteta d'eixes bones, de les que fan pensar "Si lo sé no vengo".









dilluns, 24 de juny de 2013

Un any més NO faltem a la Rave

Ja han acabat les curses de la Marina i l'estiuet ens demana bici tot terreny, hi ha que anar agafant el moreno ciclista que cada vegada es porta més!
El diumenge matinet eixiem els 4 jinetes del apocalipsis Paco, Pons, José "la Font" i Ximo. Com el temps acompanya i ja va sent època vam decidir anar a fer túnels, Senija  i Terrases però, per a variar un poc, abans vam pasar per la partida comes i pel costat de la caseta de Miñana cap a la Font de la Mata, paratge d'uns 300 anys de singular bellessa http://goo.gl/LA3Vi . Allí continuant per una sendeta molt divertida vam eixir als Gorgos, ja quasi damunt dels túnels, on vam poder gaudir de la música armoniosa i de la companyia de la gent de la Rave que, com no podia faltar, ens va convidar a parar a fer-nos una i després continuar fent esport. Vam tindre que declinar les invitacions perquè l'alcohol, les drogues i la btt no són massa compatibles però "a la propera parem".

La ruta va continuar sense incidents, no vam pasar per Lliber per retallar un poc i així fer una bona pujaeta d'asfalt que més tard vam compensar, com ara en un moment comentaré. Abans de Terrases vam pegar un mosset i en acabar la senda Pons, amb molt "bon" criteri, va sugerir que, per tal d'estalviar-nos la pujada d'asfalt que hi ha abans del pont de l'autopista podiem tornar cap a Gorgos i així fer una altra pujada més curta i empinada d'asfalt, eixir al camí que baixa de la Font de la Mata i fer la pujada que va cap a la Heavy a ma dreta. Sí, eixa d'un parell de collons, de terra i pedres soltes. Per ahí vam baixar al riu i pel Corral del Pato cap a Pedreguer i a casa.

No vam fer massa fotos, no en tenim de la Rave :-(( però von deixe 3 d'un parc per a majors de Senija. A destacar la correcció léxica, ortogràfica i gramatical del cartells.



 
Pd: El blog "no estaba muerto estaba tomando cañas"

diumenge, 21 d’abril de 2013

Post -Marxa Xalo


Hola Xics!!! Ja estem aci... avui despres de molt de temps havia bona colla per fer la ruta de la marxa de Xalo. Tots fan pre-marxa i marxa i nosaltres fem post-marxa  jejeje

A les 07.15 haviem quedat al parking del MasyMas per carregar les bicis a la furgo de German : German , Jose La Font, Rafa, Pons, Raul, I   jo , a les 7:35 ens crida un tal Toni que tambe venia, ale pues cafenet i a pùjar a Xalo.
A Xalo ens esperava Victor Gil que ell venia directe de Benissa.

Montar , xarrao i ale A PUJAR BERNIA!!! jajaja pues si, ja sabeu que la pujada al maserof es la que es i no defrauda , teniem fred i en dos km ja ens sobrava la roba... la pujada i la baxada al maserof es molt xula, ja despres de fer este bucle venia el segon i nou bucle del calvari , menuda curra s´han pegat el de C,C Xalo!! senda , tobogans , puja-baixa be molt be.. en esta zona i vegent que era un poc de lastre per el grup he decidit abandonar i no fer el tercer bucle i tornar a Ondara amb bike , Victor con tenia que tornar a Benissa tambe pres esta mateixa decicio i aci en un horeta a casa i la resta ha acabat la aventura.

Bon rato de amics , xarraos , rises i un poc de esport que es lo important del dia.

Ales pues , besitos i abrazos!!! ;-)