dilluns, 17 de desembre del 2012

Ruta de prova

Hola Xics!!! bueno Dissabte ixirem a vorer com  anava la KTM i a les 15 estavem al prado , German, Jose , Raul , Jan i jo la idea era fer una ruteta  un poc light i anarem a fer la pina de la Marquesa ( tram final de la trialera) senda nova de Jesus Pobre i helicoptero i cap a casa , no sense antes Jose i Raul varen baixar les escales del centre de salud( estan locos) Be bona ruteta i bones rialles ( german no va parlar en tota la ruta, resaka?)  jejeje  les sensacions de la nova bici , espectaculars!!! en la marquesa feia una cara  felicitat...  molt be pero  falta rodar per vorer com va  perque estos 30 km varen donar per poc.
Be xics ara per motius de faena i festes estare una semaneta sense ixir.
Ximo , ens deus una cronica...

divendres, 14 de desembre del 2012

Nova burra

Bueno açi presente a la nova montura... KTM phinx 3.29 modelo del 2012 .Tenia gana de una 29 i es va presentar esta ocasio encara que siga un modelo 2012 i no meu vaig pensar. Dema Divendres de vespra ja la tindre i  vos contare si puc arrastrala jajajaja .

Ja xarrem!!!

Que caprixoset soc...

dimecres, 5 de desembre del 2012

Eixida per la Vall d'Alcalà

Este cap de setmana ens hem armat de valor i fent front al gelor matinal i a la rosada hem anat (en cotxe) a la Vall d'Alcalà. A les 8 i poc ja teniem les bicis preparades i començavem el circuit. Temperatures baix zero i dits i peus congelats però allí estavem Paco, Germán, Raül, José "la font", Pons, que ens guiava, i Ximo, que ara mateix deu estar escrivint l'entrada del blog :-P, desafiant les pronunciades pendents de terra i pedres.

La ruta és espectacular, naturalesa plena, tranquilitat absoluta. Majoritàriament es tracta de pista forestal o camins, sols cap al final vam tindre una trialera un poc massa tècnica per no dir totalment impossible. L'asfalt quasi ni el vam tocar, sols per a arribar als cotxes.

Les vistes eren impresionants. El recorregut és d'aproximadament 30 km però com hi han moltes pujades i tot es terra són més que suficients. Els paratges són inigualables però, com sempre, el millor és la companyia.

Vos deixe amb les fotos, si vos fixeu en la de l'esmorçar junt a la nevera Paco, malgrat el que puga pareixer, no és el caganer, no, està sentat damunt de una pedra invisible.