dilluns, 19 de maig del 2014

Ruta Castells (by Pons)

Sobre les 7,40 del matí iniciem la marxa des de Benigembla disposats a afrontar una de les rutes més dures que hi ha per la zona. Després d'uns 4-5 km de pujada per carretera direcció Castell de Castells arribem a l'encreuament per a desviar-nos a l'esquerra per a fer front el primer colós del dia, “La llacuna de Castells”.
Es tracta d'una pujada d'uns 5 km per pista forestal molt trencada que requerix d'un gran esforç tant per la pendent com pel  trencat del terreny que t'obliga a fer un gran esforç per a poder mantindre't damunt de la bici. Una vegada arribats a la part més alta (850 m.) iniciem un tram de puja-baixa fins a finalment després d'una curta baixada arribar a la carretera de Castells a Tàrbena.
Després de creuar la carretera iniciem la segona pujada del dia que ens va a portar a la part més alta de la ruta (1.097 m). Esta pujada es fa per pista amb molt bon ferm i amb les parts de més pendent formigonades. Una vegada dalt del tot per pistes molt ràpides buscarem les ruïnes del Castellet les quals no arribem a veure ja que, per a estalviar-nos un bon tram de trepig (hi ha un parell de trams prou llargs on és pràcticament impossible fer-los pujats en la bici), a l'altura de l'encreuament que baixa a Guadalest agafem una pista a la dreta que farà que en uns 3 km. connectem amb la baixada que ens deixa en la carretera de Castells a Famorca.
Remuntem la carretera direcció Famorca durant aproximadament 1 km. I de seguida ix a mà dreta una senda molt divertida i amb algun tram tècnic que ens va a portar fins a Castell de Castells (no s'arriba a entrar en el nucli urbà). A partir d'ací s'inicia sens dubte la pujada més dura de tot el dia, la pujada a la serra d'Alfaro. Primer per asfalt i després per formigó anem pujant com bonament es pot les duríssimes rampes que en algun tram poden arribar prop del 20 % de pendent. Una vegada arribem al que creiem és la part més alta de la pujada iniciem per pista un parell de km. direcció Castells fins que un creuament a l'esquerra ens depara l'últim tram de pujada, primer per formigó i després per pista molt trencada que unit al cansament acumulat fa que este tram siga tot un suplici. Això sí, les vistes des de dalt del barranc de Malafí i totes les serres confrontants són precioses.
Després d'este tram tan dur arribem a la part més alta (965 m.) i iniciem la baixada fins al corral dels Penyetes. La baixada per pista és molt tècnica, amb molta pedra solta i molta grava el que unit al pendent farà que tingues fer autèntics malabarismes damunt de la bici per a no tindre que fer-la caminant. Una vegada baix gir a la dreta direcció el barranc de Malafí i en quant ens adonem es desvia a l'esquerra per a tornar a pujar sense a penes haver tingut un respir. Esta zona de pujada en direcció a la Vall d'Alcalá ja no és tan dura i la zona és molt més bonica, amb molta vegetació, molt d'arbratge amb carrasques i es passa pel Mas de Capaimona. Una vegada dalt descens ràpid per pista que ens portarà a la població de Vall d'Alcalá i a buscar la plaça del poble on està la Font d'al-azraq de la qual ens aprovisionem d'aigua ja que des de l'eixida des de Benigembla no havíem pogut reposar i les reserves ja estaven molt justes. Eixim de la Vall d'Alcalá per camins rurals a buscar la població de Beniaya on als pocs metres ix a mà dreta una pista forestal que ens va a portar a fer l'última pujada del dia. Es tracta d'una pista que comença amb un pendent mitja però que a poc a poc va agafant desnivell i amb les cames ja molt cansades perquè lo que la part final es fa molt pesada. Al final baixada ràpida que ens porta a la població de Facheca on agafem la carretera comarcal que a través de les poblacions de Facheca, Famorca i Castells ens deixa en Benigembla passades les 15,30 de la vesprada.

Sens dubte una etapa de les etapes més dura que hem realitzat amb quasi 85 km i uns 3.000 m. de desnivell acumulat.






4 comentaris:

Paco ha dit...

Ahi valents!! Peazo ruton!!! Molt bona la cronica per ha que no decaiga el blog. Les vistes tenen que ser brutals!!

JOANFE ha dit...

Abrasiiit s!! Bona cronica.. i ruton al paap

vicent ha dit...

moooooollltttt!!!!! valents i abrasits!!!!!!!!

garrotipadur ha dit...

la ruta seria una passada però que dura....buf..només de pensar-ho.

Màquines